Dimarts, març 19, 2024
Projectes en curs

Torres d’alta tensió

El setembre de 2014 començaven les obres per soterrar les línies d’alta tensió i l’eliminació de les torres d’alta tensió que creuaven Valldoreix. S’han eliminat més de 3 quilòmetres lineals d’infraestructura, amb 48 quilòmetres de cabes aeris i 12 torres, que transcorrien dins la zona urbana del nucli de Valldoreix i Mira-sol. L’actuació ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya per reduir l’impacte de les infraestructures elèctriques a les zones poblades.

L’actuació és fruit d’un acord signat el juliol del 2012 entre Endesa, l’Institut Català d’Energia –depenent del departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya–, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i l’EMD de Valldoreix. El finançament de l’obra, que té un cost de 3.930.000 €, ha quedat repartit de la següent manera: l’ICAEN aportarà 1,5 milions d’euros, l’EMD 1.468.000 i l’Ajuntament, 962.000 €. Atès que actualment la Generalitat de Catalunya de moment no pot fer front al pagament de la seva part, l’Ajuntament i l’EMD han avançat la quantitat de la Generalitat (900.000 l’Ajuntament i 600.000 l’EMD), ja que ja s’havia fet la reserva prèvia en els dos pressupostos. La Generalitat s’ha compromès a retornar aquesta quantitat.

El president de l’EMD de Valldoreix, Josep Puig, l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès,Mercè Conesa, el director general d’Energia de la Generalitat de  Catalunya, Pere Palacín, i la directora general d’Endesa a Catalunya, Isabel Buesa, van visitar la zona i van presenciar el desballestament de la primera torre de totes, durant la darrera fase d’obres que ha permès retirar els suports i el cablejat existents i eliminar, així, l’impacte visual de la infraestructura. D’altra banda, el sòl ocupat per les línies d’alta tensió ha quedat alliberat per a poder donar continuïtat a l’avinguda del Baixador.

Pel president Josep Puig la desaparició de les torres d’alta tensió de Valldoreix ‘és una fita històrica, ja que és una línia que té 101 anys i molta gent comentava que no les veuria desaparèixer. Hem aconseguit que les properes generacions no hagin de suportar el pas de les línies d’alta tensió pel mig de Valldoreix i per això celebrem que aquesta obra tiri endavant i que les línies desapareguin’.

Un cop finalitzats els treballs de desballestament, efectuats per Endesa, s’han eliminat tres quilòmetres de longitud d’infraestructura aèria, el que representa fins a 48 quilòmetres de cables, 12 suports de diferents mides en funció de l’orografia del terreny (des dels 35 als 50 metres d’alçada), tres pòrtics dobles i uns 500 aïlladors. Tot plegat, des de la rambla del Baixador (Mira-sol) fins a arribar a la plaça de Can Cadena (Valldoreix).

Al seu lloc la Companyia ha estès tres quilòmetres de línies subterrànies, que a principis de novembre van entrar en servei, passant per la mateixa avinguda del Baixador, per on discorria el vol aeri, fins arribar al passeig de Rubí, el passeig Olabarria i la plaça de Can Cadena. A més, s’ha hagut de reconfigurar la xarxa d’alta tensió de la zona i modificar equips de les subestacions de Can Jardí (a Rubí), i de Penitents i de Sant Andreu (a Barcelona).

Els treballs de soterrament de les línies elèctriques, que travessen el territori de Valldoreix, han tingut un cost final proper als 4 milions d’euros. D’aquests l’EMD de Valldoreix n’aportarà 2 milions i escaig, mentre que l’Ajuntament de Sant Cugat en finançarà 1,9.

Finalització del projecte

El Desembre de 2014 va finalitzar el desmuntatge de les 12 grans torres elèctriques d’alta tensió que creuaven el territori de Valldoreix.

Aquesta obra ha estat finançada i impulsada per l’Ajuntament de Sant Cugat, l’EMD de Valldoreix i la Generalitat de Catalunya. L’actuació és fruit d’un acord signat el juliol del 2012 entre Endesa, l’Institut Català d’Energia –dependent del departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya-, l’Ajuntament de Sant Cugat i l’EMD de Valldoreix. El finançament de l’obra, que ha tingut un cost de 3.930.000 €, ha quedat repartit de la següent manera: l’ICAEN aportarà 1,5 milions d’euros, l’EMD 1.468.000 i l’Ajuntament, 962.000 €.

En total s’han eliminat tres quilòmetres de longitud d’infraestructura aèria, el que representa fins a 48 quilòmetres de cables, 12 torres de diferents mides en funció de l’orografia del terreny, tres pòrtics dobles i uns 500 aïlladors. Tot plegat, des de la rambla del Baixador (Mira-sol) fins a arribar a la plaça de Can Cadena (Valldoreix).

Al seu lloc la Companyia ha estès tres quilòmetres de línies subterrànies, que ja han entrat en servei, passant per la mateixa avinguda del Baixador, per on discorria el vol aeri, fins arribar al passeig de Rubí, el passeig Olabarria i la plaça de Can Cadena. A més, s’ha hagut de reconfigurar la xarxa d’alta tensió de la zona i modificar equips de les subestacions de Can Jardí (a Rubí), i de Penitents i de Sant Andreu (a Barcelona).

Així es dóna per acabat un projecte llargament reivindicat pels veïns i veïnes de Valldoreix i es fa realitat el compromís de l’Ajuntament de Sant Cugat i l’EMD de soterrar aquesta línia d’alta tensió. El soterrament eliminarà l’impacte visual d’aquesta instal·lació i suposarà una clara millora de la qualitat urbana d’aquest entorn.

Primer pagament del soterrament de l’alta tensió

Valldoreix i Sant Cugat rebran al gener de 2015 471.915 euros corresponents al primer pagament de tres de la plurianualitat pactada entre les dues administracions i la Generalitat de Catalunya per tal de liquidar el deute per l’avançament de 2,3 milions d’euros per a la consecució del soterrament de l’alta tensió.

Aquests més de 471.000 euros es repartiran entre les dues administracions de manera proporcional a les aportacions que l’EMD i l’Ajuntament van fer per tal que la caiguda de les torres d’alta tensió siguin a dia d’avui una realitat. Amb la confirmació d’aquest primer pagament, per part de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) també es confirma els altres dos pagaments previstos per als anys 2015 i 2016. Aquests dos abonaments restants ascendeixen a 471.915 i 629.220 euros, respectivament.

La liquidació d’aquesta primera part del deute de la Generalitat servirà a Valldoreix per amortitzar el prèstec que l’EMD va demanar per pagar la part corresponent a la Generalitat.

Manteniment de carrers

L’EMD instaurarà capes de rodament d’asfalt a 26 carrers de Valldoreix

La voluntat de l’EMD-Valldoreix amb aquesta actuació és incrementar la xarxa de carrers pavimentats de la vila per tal d’aconseguir tenir els carrers en condicions segures d’ús, prestant especial atenció a la regularitat, la durabilitat i l’adherència de la calçada. La mesura també vol posar l’accent en la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes, ja que el nou asfalt deslliurarà el veïnat de la molesta pols i dels incòmodes sotracs.

L’àmbit territorial de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix té una extensió d’uns 110 km lineals de carrers, dels quals uns 80 estan asfaltats, ja sigui totalment urbanitzats o amb calçada amb capa de rodament.

Els carrers on es duran a terme els treballs de pavimentat amb capa de rodament d’asfalt es troben actualment sense urbanitzar, però sí compten amb tots els serveis bàsics de subministrament d’aigua i electricitat i xarxa de desguàs d’aigües negres.

El projecte, que està en marxa des de finals del mes d’octubre, té previst actuar sobre aproximadament uns 10.600 m2, en els quals es farà una estesa d’asfalt en calent als carrers que encara tenen la calçada de terra. L’asfalt que es fa servir és del tipus D-12, que és un asfalt gravós (rugositat) que s’adapta perfectament a les condicions de gran contrast de condicions a Valldoreix, amb molta humitat i molta calor.

La inversió de l’EMD-Valldoreix per aquesta primera fase és d’un total de 141.035,29 euros, que suposa un cost de poc més de 13 euros el metre quadrat. Amb aquesta intervenció l’EMD aconsegueix abaixar les despeses de manteniment de carrers, atès que l’estimació més prudent diu que la durabilitat de les capes de rodament és de prop de 10 anys. Els carrers amb calçades de terra tenen un cost de manteniment anual de més de 3,11 euros per m2, fet que permetrà que amb l’estalvi anual que suposarà l’asfaltat d’aquests carrers, abans de 5 anys l’EMD ja haurà recuperat la inversió econòmica del projecte i haurà millorat la qualitat de vida de molts dels veïns i veïnes.

La implantació de les capes de rodament es farà en dues fases. Els carrers que entren en aquesta primera fase són:

• Barri de Sant Jaume
o Estepa
o Antoni Caballé

• Barri de Can Cadena
o Cirerer
o Av. Baixador (entre el carrer Cirerer i Nicaragua)

• Barri d’Aqualonga
o Pensament
o Caçadors

• Barri de Mas Fuster
o Enamorats
o Ideal
o Font Ferrer
o Fuster i Serracant
o Marcos Redondo
o Pierrot
o Olímpia
o Colombina

En la segona fase, ja de cara al 2015, es farà capa de rodament als següents carrers:

• Barri de Rossinyol
o Clavell o Salze

• Barri de Regadiu
o Colom
o Faisà
o Becada
o Oreneta
o Pigot
o Griva
o Castellot

• Barri de la Guinardera
o Sant Sebastià
o Pamplona
o Colibrí
o Pinsà

Dins d’aquestes actuacions també s’actuarà al carrer Espígol, just en el tram de la baixada de l’Estació. En aquest carrer es repavimentarà, o sigui s’arrencarà l’asfalt actual i se’n col·locarà un de nou.

Mobilitat i neteja viària

La mobilitat a Valldoreix en dades:

  • Hi ha un total de 55.000 desplaçaments diaris.
  • El 30% dels desplaçaments interns són a peu, un 59% en vehicle privat i un 11% en transport públic.
  • El 68% de l’espai viari és calçada i un 32% de vorera.
  • Hi ha 700 metres de carril bicicleta.
  • Hi ha més de 100 quilòmetres de carrers.

Ponts de vianants

Els barris del Mas Roig i Rossinyol ja estan connectats per un pont i una plataforma per a vianants al passeig Merla i Pardal.

La construcció d’aquesta infraestructura era una demanda històrica dels veïns dels dos barris afectats que havien de desplaçar-se fins al pont situat al passeig Oreneta per accedir d’un barri a l’altre.

Els treballs d’execució de les noves infraestructures han durat dos mesos i han tingut un cost aproximat conjunt de 90.000 euros.

Aquí podeu veure l’abans i el després de la contrucció del pont i la plataforma de vianants:

Abans

Després