Festa major

La festa se celebra des de l’edat mitjana per la festivitat de Sant Cebrià, el 16 de setembre. La primera Festa Major de la que coneixem el programa de l’any 1912. Al matí va tenir lloc la Missa major musicada per  l’Orfeó  de Rubí i amb el sermó dedicat a la figura de Sant Cebrià realitzat per mossèn  Gil Parès i Vilasau, capellà tinent de la Cripta de la Sagrada Família de Barcelona. Seguidament va tenir lloc la tradicional processó, i al finalitzar les cerimònies religioses, un ball de rams a l’era de Can Cadena. Dinar popular i per la tarda un altre cop ball. La comissió organitzadora la formaven Francesc Busquets i Rodolf Llacuna.

Al llarg del s.XX la festa major ha anat canviant el seu format i les dates de celebració.

Fins el anys 50 la festa era sols el dia de Sant Cebrià, a partir d’aquests anys se celebrà la Mare de Déu de l’Assumpció, el 15 d’agost. La importància dels estiuejants va fer que fins l’any 1978 la festa gran fos la de l’Assumpció, i el 16 de setembre se celebrava la festa dels residents.

A partir de 1979, amb la democràcia i sota l’alcaldia de Josep Lluís Martínez, la festa major s’unificà en una sola, la del patró, amb l’objectiu de relacionar a tots, residents i estiuejants, i amb la voluntat de fer poble. Les primeres festes van ser organitzades per una Comissió de Festa Major, depenent del Consell Cultura.

Els grups i orquestres que han amenitzat els balls han estat variats i de diferent qualitat: Marabú, Huapachá Combo, La Vella Dixeland Band, Orquestra Plateria, La Salseta del Poble Sec, Orquestra Tràfic, Los Mustangs, i diversos grups de jazz.

El teatre ha estat sempre present ja sigui amb teatre afeccionat  dels grups del mestre Perbellini o del Manel Aran als anys 50, L’Espiral o professional amb gent com Pepe Rubianes o Vol Ras.

Els esports  han jugat un paper important, amb competicions organitzades per diverses entitats: hockey patins a la pista de la família Priante, cross popular, futbol sala, voleibol, cursa ciclista, handbol, bàsket, simultànies d’escacs, l’open de tennis de taula des de 1981, el trial indoor els anys 1983 i 1984, etc…

Les activitats infantils estaven marcades pels pallassos i la  xocolatada. Com a actes populars durant els vuitanta s’incorporaren  la Sardinada i el concurs de paelles.

Entre els actes culturals l’any 1980 s’incorporà la primera edició del Premi Literari Valldoreix,  l’any 1983 s’inicià la Mostra d’Art de l’APVV i el Concurs de Pintura Ràpida. Des del 1984 i fins el 1993 es va fer la Fira de Brocanters.

Un dels clàssics era el castell de focs d’artifici, però els incendis de l’estiu 1994 van fer que desapareguessin des de la festa d’aquell any. Els actes de Festa Major tenen el seu cicle de vida i algunes es converteixen en tradició, d’altres desapareixen i ens queden en el record.