Castell de Canals

Castell de Canals

0 1800

A l’oest de Valldoreix es troba el castell de Canals. El lloc de Canals és conegut des de finals del segle X, i tot i que més tard tindrà un castell i serà terme, al llarg dels segles X i XI és tant sols un lloc i un riu dins el terme d’Aqualonga.

Durant la primera meitat del segle XII Canals era un lloc lliure i en franc alou de Ramon de Canals. La primera menció com a castell és del 1160, en el jurament de fidelitat que Bertran de Canals fa al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, rebent el “domo vel fortitudine de Canals”. L’any 1174 és esmentat com a “turrem de Canalibus”, els anys 1219, 1234 i 1249 s’esmenta el “domus de Canalibus”.

L’any 1234 ja es parla del terme de Canals. Al segle XIII, concretament el 1243 el rei Jaume I concedeix la jurisdicció del castell i la vila de Canals i la quadra de la Vall de Lors a Adelaida de Canals. Aquest castell estarà lligat a la família Canals fins el 1306 quan l’abat de Sant Cugat Ponç Burguet comprà a Bonanat Marí i a Agnes, la seva esposa, el castell de Canals i el seu terme per 27.000 sous. Amb aquesta compra el monestir completava l’acumulació de sòl patrimonial al terme d’Aqualonga.

Del castell només queden un mur, que amida 14,70 m de llargada per uns 8,50 m d’alçada i que està orientat de est a oest, a més de les restes d’uns altres dos murs de poca alçada i altres restes més petites, que defineixen una planta amb forma més o menys rectangular.

El mur és un pany de paret que disminueix el seu gruix en guanyar alçada, comença amb un gruix de 92 cm en la part més baixa, des del sòl actual fins a una alçada de 1,45 m. Continua amb un gruix de 71 cm un tram de 5,42 m i acaba amb un gruix de 55 cm que té el tram més alt, amb el qual assoleix l’alçada total dels 8’50 m que té el mur. Mostra tots els forats que van ser necessaris per muntar la bastida que va permetre la seva construcció. En el segon tram de mur i sota mateix de l’últim relleix hi ha una sèrie de forats de mida diferent als de la bastida i que no traspassen, a diferència d’aquells, tot el gruix del mur. Aquests semblen fets per allotjar els caps de les jàsseres de fusta que devien suportar els cabirons que formaven el forjat del sòl. De fet aquest sistema constructiu no es repeteix en la planta inferior, si considerem que els canvis de gruix coincidien amb els nivells dels pisos de l’edifici, on les jàsseres, o directament els cabirons, devien descansar directament sobre el relleix. Aquest mur presenta dues obertures, situades una a cada extrem, en forma d’espitllera rectangular, tot i que la del costat de llevant va ser modificada posteriorment.

Els altres dos murs, que es mantenen en una alçada irregular d’uns 1,40 m, estan disposats en sentit perpendicular a l’anterior mur esmentat i estan separats una distància de 9,90 m entre ells. El mur situat a ponent, de 4,16 m de llargada, està lligat al primer i en l’extrem oposat es doblega en angle recte per definir una cambra, actualment mig enterrada, de la qual hi falta el quart mur de tancament. El mur situat a llevant, resta actualment totalment independent de les altres estructures, manté una alçada de 1,10 m, i és possible observar en el sòl i la seva continuïtat cap el primer, en direcció contrària, tot i que no és possible veure on acaba.

L’aparell dels murs és realitzat amb pedra rodada, amb les cares desbastades a cop de maceta, disposada en filades horitzontals molt uniformes, tot i que en la part baixa les pedres són de mida més gran que les de la resta de la paret.

Aquests murs, donada la seva tipologia constructiva i estructural, es poden considerar que formaven part d’un edifici fortificat que va ser construït durant el transcurs del segle XII.  Aquests murs, donada la seva tipologia constructiva i estructural, es poden considerar que formaven part d’un edifici fortificat que va ser construït durant el transcurs del segle XII.

 

ARTICLES SIMILARS

NO HI HA COMENTARIS

Deixar una resposta