A pocs metres del cim del Puigmadrona i d’un antic poblat iber, a la falda de migdia i sobre la carena s’aixeca l’església de Santa Eulàlia de Madrona, avui sota l’advocació de La Salut.

Cada any els valldoreixencs s’apleguen a l’ermita, però no són els únics, El Papiol i La Rierada de Molins també fan els seus aplecs.

Originàriament l’advocació era la de Santa Eulàlia de Madrona. L’emplaçament està sobre la carena, en el punt de partió d’aigües dels termes dels castells del Papiol i  Canals. La parròquia  està documentada des del 1043 i l’església des del 1060, tot i que les seves parets i l’advocació ens indiquen una cronologia més antiga.   Era el centre parroquial dels pobles de Papiol i d’una part del terme de Canals. El temple es transformà a finals del s. IX amb un nou cos amb absis decorat amb bandes llombardes i dos absidiols, així com el cobriment en volta de tota la nau. L’actual fesomia de l’edifici data de 1972 quan s’enderrocà la casa dels ermitans i s’isolà l’església. Al voltant del castell del Papiol es va crear un nucli de poblament concentrat. El 1315, es va construir una església al nucli de població prop del castell, amb el nom de Santa Eulàlia del Papiol. L’antiga església de Madrona rebrà a partir d’aquest moment el nom de Sant Pere de Madrona.

Els terratrèmols del s. XVI i XVII afectaren l’estructura i la volta de l’església que, el 1656 amenaçava ruïna. El 1717 el bisbe de Barcelona, Diego de Astorga donà una talla de la imatge de la Mare de Déu de la Salut i canvià l’advocació de l’església. Des d’aquest mateix any s’inicia la romeria de La Salut, demanant a la Verge  protecció i remei contra les malalties i dolors dels papiolencs i canalencs. Entre aquets romers estaven les famílies de les masies de Can Monmany, Can Barba, Can Casanovas i el Molí de Can Calopa, del terme de Canals. Les famílies d’aquestes cases eren de Canals civilment i de la parròquia de Santa Eulàlia d’El Papiol religiosament.

Durantla Guerra Civil, l’ermita es convertí en un corral. Els senyors Campi, Miralles i Mercader de Valldoreix prometeren l’any 1938 que si sortien amb vida de la guerra promourien pujar-hi cada any. D’aquesta manera sorgí l’aplec de la Salut de Valldoreix per la festivitat del Pilar. Des del 1939 Valldoreix celebra el seu aplec de La Salut. Durant els anys 60 l’aplec experimentà un impuls de la mà de l’Associació de Propietaris i Veïns i els darrers anys la festa s’ha populatitzat amb una gran diversitat d’activitats organitzades per les diferents entitats valldoreixenques.

La gestió de la Salut sempre ha anat a càrrec de vilatans de les dues poblacions: un del Papiol i l’altre de les masies de Canals, sota pena d’excomunió al rector del Papiol si no era així. Des de la creació de l’E.L.M de Valldoreix el 1958, els alcaldes Ramón Escayola i  Josep Mª Coll intentaren la restauració de la Salut, fet que tingué lloc el bienni 1971-1972, tot i que les obres duraren fins el juny de 1974.

A l’oest de Valldoreix es troba el castell de Canals. El lloc de Canals és conegut des de finals del segle X, i tot i que més tard tindrà un castell i serà terme, al llarg dels segles X i XI és tant sols un lloc i un riu dins el terme d’Aqualonga.

Durant la primera meitat del segle XII Canals era un lloc lliure i en franc alou de Ramon de Canals. La primera menció com a castell és del 1160, en el jurament de fidelitat que Bertran de Canals fa al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, rebent el “domo vel fortitudine de Canals”. L’any 1174 és esmentat com a “turrem de Canalibus”, els anys 1219, 1234 i 1249 s’esmenta el “domus de Canalibus”.

L’any 1234 ja es parla del terme de Canals. Al segle XIII, concretament el 1243 el rei Jaume I concedeix la jurisdicció del castell i la vila de Canals i la quadra de la Vall de Lors a Adelaida de Canals. Aquest castell estarà lligat a la família Canals fins el 1306 quan l’abat de Sant Cugat Ponç Burguet comprà a Bonanat Marí i a Agnes, la seva esposa, el castell de Canals i el seu terme per 27.000 sous. Amb aquesta compra el monestir completava l’acumulació de sòl patrimonial al terme d’Aqualonga.

Del castell només queden un mur, que amida 14,70 m de llargada per uns 8,50 m d’alçada i que està orientat de est a oest, a més de les restes d’uns altres dos murs de poca alçada i altres restes més petites, que defineixen una planta amb forma més o menys rectangular.

El mur és un pany de paret que disminueix el seu gruix en guanyar alçada, comença amb un gruix de 92 cm en la part més baixa, des del sòl actual fins a una alçada de 1,45 m. Continua amb un gruix de 71 cm un tram de 5,42 m i acaba amb un gruix de 55 cm que té el tram més alt, amb el qual assoleix l’alçada total dels 8’50 m que té el mur. Mostra tots els forats que van ser necessaris per muntar la bastida que va permetre la seva construcció. En el segon tram de mur i sota mateix de l’últim relleix hi ha una sèrie de forats de mida diferent als de la bastida i que no traspassen, a diferència d’aquells, tot el gruix del mur. Aquests semblen fets per allotjar els caps de les jàsseres de fusta que devien suportar els cabirons que formaven el forjat del sòl. De fet aquest sistema constructiu no es repeteix en la planta inferior, si considerem que els canvis de gruix coincidien amb els nivells dels pisos de l’edifici, on les jàsseres, o directament els cabirons, devien descansar directament sobre el relleix. Aquest mur presenta dues obertures, situades una a cada extrem, en forma d’espitllera rectangular, tot i que la del costat de llevant va ser modificada posteriorment.

Els altres dos murs, que es mantenen en una alçada irregular d’uns 1,40 m, estan disposats en sentit perpendicular a l’anterior mur esmentat i estan separats una distància de 9,90 m entre ells. El mur situat a ponent, de 4,16 m de llargada, està lligat al primer i en l’extrem oposat es doblega en angle recte per definir una cambra, actualment mig enterrada, de la qual hi falta el quart mur de tancament. El mur situat a llevant, resta actualment totalment independent de les altres estructures, manté una alçada de 1,10 m, i és possible observar en el sòl i la seva continuïtat cap el primer, en direcció contrària, tot i que no és possible veure on acaba.

L’aparell dels murs és realitzat amb pedra rodada, amb les cares desbastades a cop de maceta, disposada en filades horitzontals molt uniformes, tot i que en la part baixa les pedres són de mida més gran que les de la resta de la paret.

Aquests murs, donada la seva tipologia constructiva i estructural, es poden considerar que formaven part d’un edifici fortificat que va ser construït durant el transcurs del segle XII.  Aquests murs, donada la seva tipologia constructiva i estructural, es poden considerar que formaven part d’un edifici fortificat que va ser construït durant el transcurs del segle XII.

VALLDOREIX

Comarca: Vallès Occidental

Província: Àmbit metropolità de Barcelona

País: Catalunya

Coordenades: 41º 27′ 37.3”N   02º 02′ 00″E

Altitud: 110m

Com arribar per carretera des de Barcelona 
Des de Barcelona podeu arribar agafant la carretera de Vallvidrera BV-1462 (direcció Sant Cugat) o bé pels túnels de Vallvidrera E-9 (sortida: Sant Cugat – Valldoreix). Cal arribar fins a la rotonda de can Cadena (es reconeix perquè té un monument amb una bola al centre). Ja heu arribat a Valldoreix.

Com arribar per carretera des de Rubí 
Des de Rubí podeu arribar agafant la carretera de Rubí BP-1503. Arribar fins a la rotonda d’entrada a Sant Cugat (a tocar de la benzinera Repsol). Agafar la carretera de Vallvidrera BV-1462 (direcció Barcelona) fins a la rotonda de can Cadena (es reconeix perquè té un monument amb una bola al centre). Ja heu arribat a Valldoreix.

Com arribar amb transport públic

Si voleu arribar en autobús: 

• Agafar la línia 1 del transport públic de Sant Cugat. La parada de Valldoreix està situada al Ps. Olabarria, al costat del CAP-Valldoreix.
• Agafar la línia 4 del transport públic de Sant Cugat. La parada de Valldoreix està situada al carrer Canal de la Mànega, al costat de l’escola El Pinar.

Si voleu arribar en tren:

• Parada de Valldoreix de les línies S1, S2, S5 i S55 de la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

DADES BÀSIQUES DE VALLDOREIX

• Població: 7.929 hab.
• Superfície: 9,8 km2
• Xarxa viària:94,17 km
• Nombre d’habitatges: 2900
• Primeres residències: 2214
• Segones residències: 686
• Densitat de població: 770 hab./km2
• Mitjana d’habitants per habitatge: 3,41
• Zona de parc forestal: 5, 23 km2
• Zones verdes: 1,3 km2

Gentilici:

Valldoreixenc, valldoreixenca

El president de l’EMD, Josep Puig, i el regidor d’Urbanisme, Pere Casajoana i han explicat avui que “això demostra que el compromís amb els veïns i veïnes per part de les tres administracions és ferm i va endavant”

El president de l’EMD de Valldoreix, Josep Puig, i el regidor d’Urbanisme, Pere Casajoana, han explicat avui que el govern català “ha consignat una partida de 471.915, 06 euros en el pressupost 2014” que correspon al primer pagament de 1.573.050 que li pertoca aportar a la Generalitat en compliment del conveni de cooperació signat entre Ajuntament, EMD i govern català per tirar endavant el projecte de soterrament de les línies d’alta tensió.

Aquesta consignació correspon al primer tram de l’acord de plurianualitat aprovat pel govern de la Generalitat el passat 29 d’octubre del 2013. Aquest mateix acord especifica la reserva de 471.915 euros per l’any 2015 i 629.220 per l’any 2016.

Pel regidor i el president de l’EMD, la consignació de la partida en el pressupost 2014 demostra “la voluntat compartida de les tres administracions per donar compliment a una compromís històric amb els veïns i veïnes de Sant Cugat i de Valldoreix”. Les dues administracions han indicat que “gràcies a aquest compromís la qualitat de vida dels ciutadans millorarà notablement”.

Cal recordar que aquesta actuació es du a terme a instàncies de l’Ajuntament i l’EMD de Valldoreix, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. El finançament de l’obra, que té un cost de 3.930.000 €, va quedar repartit de la següent manera:

• Aportació de la Generalitat: 1.573.050 €
• Aportació de l’EMD: 1.468.000
• Aportació de l’Ajuntament: 962.000 €

Les obres van endavant i la previsió és que, si no hi ha cap contratemps, aquestes obres puguin finalitzar definitivament durant el primer semestre de l’any 2014.

La insígnia amb els símbols i colors de Valldoreix està situada al capdamunt d’un nou pal que s’ha instal·lat a la rotonda que dóna accés a la seu de l’EMD de Valldoreix.

La bandera deriva de l’escut oficial de la corporació valldoreixenca i tant aquesta com l’escut de l’EMD de Valldoreix formen part del registre de símbols dels ens locals de Catalunya, que depèn del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, des de l’any 2005. La bandera instal·lada a tocar de la Casa de la Vila té unes mides de 1,5 metres d’altura per 2,25 metres d’amplada.

La iniciativa forma part del conjunt d’accions que el govern de l’equip de govern de l’EMD de Valldoreix ha posat en marxa per dotar els equipaments municipals de la vila del reforç institucional i per tal de fer-los fàcilment identificables a ulls de la ciutadania.

Els veïns van respondre a la crida feta des de l’EMD de Valldoreix a les entitats, associacions i col·lectius de la vila per tal de mostrar el rebuig social a la suspensió, per part del TC, de la Llei de Consultes i del Decret de Convocatòria de la consulta del 9 de novembre.

L’acte va estar encapçalat pel president de l’EMD, Josep Puig que anava degudament vestit de groc, tal com recomanaven les entitats convocants de la concentració simultània a les portes de tots els consistoris de Catalunya, Òmnium Cultural i l’ANC. Josep Puig va ser també l’encarregat de llegir el manifest redactat pels convocants que instava a tots els ciutadans a donar una resposta massiva i cívica a la suspensió, per part del Tribunal Constitucional, de la Llei de Consultes no Referendàries de la Generalitat de Catalunya i el Decret de Convocatòria de la Consulta del 9N, i a posar de manifest el convenciment dels veïns i veïnes de Valldoreix que el dia 9 de novembre se celebrarà la consulta, per poder decidir amb llibertat i a les urnes quin ha de ser el futur de Catalunya.

A partir del proper dilluns 16 de desembre de 2013 es modifica el sentit de circulació dels carrers:

– Avinguda Alcalde Ramon Escayola

– Passeig del Nard

– Avinguda Joan Borràs

– Passeig Rossinyol

Treballem per millorar Valldoreix

Preguem disculpin les molèstiesA partir del próximo lunes 16 de diciembre de 2013 se modifica el sentido de circulación de las calles:

– Avenida Alcalde Ramón Escayola

– Paseo del Nardo

– Avenida Joan Borràs

– Paseo Ruiseñor