Dissabte, novembre 23, 2024
Sin categoría

0 1575

 

ESTRUCTURA POLÍTICA

Com a conseqüència de les darreres eleccions municipals, celebrades el 22 de maig de 2011, l’EMD de Valldoreix està formada per un president (CiU-Actuem) i vuit vocals de 5 formacions polítiques diferents (CDC, Actuem, ERC-MES, CUP-PC i C’s) agrupats en 4 grups municipals (CiU-Actuem, ERC-MES, CUP-PC i C’s)

GRUPS MUNICIPALS

Formen part d’un mateix grup municipal el president i els vocals nomenats per una mateixa candidatura o llista electoral. Cada grup municipal té un portaveu, les funcions del qual són representar el seu grup en les qüestions d’ordre i funcionament del ple municipal, així com expressar la posició oficial del grup en els assumptes sotmesos al ple.

Grup Municipal de CiU-Actuem

Josep Puig i Belman, president Actuem

Bernat Gisbert Riba, vocal independent i Portaveu

Susana Herrada i Cortés, vocal independent

Joaquim Castelló i López, vocal CDC

Elena Degollada i Bastos, vocal CDC

Grup Municipal de CUP-PC

Ferran Margineda Agustin, vocal CUP

Francesc Xavier Humet Cienfuegos-Jovellanos, vocal PC

Grup Municipal de ERC-MES

Noël Climent, vocal ERC

Grup Municipal de C’s

Susana Casta Balcells, vocal C’s

Si vols conèixer les retribucions dels diferents càrrec estan publicades al Portal de Transparència.

 

0 4076

 

Altres telèfons d’interès
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Comerç i empreses
Creu Roja Valldoreix
Creu Roja Valldoreix
Entitats i Associacions
Agrupació Defensa Forestal (ADF)
Amics de la UNESCO VDX – SCV
ASDI
Associació Cultural Pentagrama
Associació de Comerciants i Empresaris de Valldoreix (ACEV)
Associació de Propietaris i Veïns Can Majó
Associació de Propietaris i Veïns de Can Casulleras
Associació de Propietaris i Veïns de Can n´Enric – La Miranda (AVVCELM)
Associació de Propietaris i Veïns de la Colònia Montserrat
Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix
Associació de Veïns de Vall d’Or i els voltants de Mas Roig
Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix (AVVPV)
Associació de Veïns la Serreta
ATAM
CAU Amic – Protectora d’Animals
Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat
Consorci Parc de Collserola
Cooperativa Estel
Coral l´Harmonia de Valldoreix
Grup de Teatre Espiral
Marxosos del Vallès
Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi
Museu Parroquial de Valldoreix
Plataforma Actuem per Valldoreix
Taller Jeroni de Moragas
Valldaurex – Centre d’Estudis de Valldoreix
VEN Valldoreix Espais Naturals
Equipaments
Adolf Taller d’Art
Arxiu Gavín
CAP de Valldoreix
Casal d’Avis de Valldoreix
CEIP Jaume Ferran Clua
Club Esportiu Valldoreix (Tennis Valldoreix)
Club Handbol Valldoreix
Col·legi El Pinar
Complex Esportiu EMD Valldoreix
Correus Valldoreix
Deixalleria municipal
EMD Bar Restaurant El Casalet
EMD Casal de Cultura de Valldoreix
EMD Escola Bressol de Valldoreix
EMD Valldoreix
Escola de Música de Valldoreix
Escola Hatikva
Hisenda
Hospital General de Catalunya
IES Arnau Cadell
Jutjats
Llar d’Infants Quitxalla
OMIC
Pavelló Voleivol Valldoreix
Piccolo Mondo – Llar d´Infants
Protecció Civil
Recollida voluminosos i esporga
Registre de la propietat
Residència Díaz
Residència El Rossinyol
Residència Vil·la Valldoreix
Residència Virgen de la Puerta
Farmàcies
Farmàcia Pinto
Oficina Atenció Social
Atenció Social Oficina EMD Valldoreix
Oficines d’atenció
Atenció Ciutadana de Serveis Tècnics
Serveis
Caixa Terrassa
CITELUM (MOSECA)
ENHER
FECSA – ENDESA Atenció al Públic
FECSA – ENDESA Avaries
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalaunya
Gas Natural Atenció al Públic
Gas Natural Urgències
La Caixa
REPSOL Butà
Sorea Atenció Clients
Sorea Avaries
Serveis Funeraris
Funerària
Serveis Religiosos
Convent Missioneres Sagrats Cors
Esglèsia de l’Assumpció
Esglèsia Protestant
Parròquia Sant Cebrià
Santuari Nuestra Señora Schonstatt
Seminari diocesà
Telèfons d’Informació
Informació Ajuntament de Sant Cugat
Informació Generalitat de Catalunya
Telèfons Emergències
CAP de Valldoreix Urgències
Emergències
Mossos d’Esquadra
Policia Local 092
Policia Nacional 091
Ràdio Taxi
Urgències Sanitàries

 

0 1399

[:ca]L’objectiu del PROJECTE ITINERARIS és dissenyar un itinerari natural que transcorre paral·lel a les rieres de can Llobet i de can Badal, amb la finalitat de fomentar el coneixement del medi natural de la vila, així com la mobilitat a peu i en bicicleta. Aquest projecte es desenvolupa des de l’àrea de Medi Ambient de l’EMD en col·laboració amb el Consell Sectorial de Medi Ambient.

Primer tram

Transcorre paral·lel a la riera de can Llobet i va des del Club Esportiu Valldoreix -on acaba el camí de can Pagan- fins el carrer Brollador (zona escolar i esportiva de Valldoreix). Aquest primer tram ens permet gaudir de la zona de transició entre la trama urbana i el Parc Natural de Collserola, on s’hi troba gran part de la zona agrícola de Valldoreix.

itinerari-natural-1-riera-can-llobet-

Segon tram

Transita paral·lel a la riera de can Badal. S’inicia al carrer Brollador i finalitza a l’encreuament entre la Riera de can Nonell i la de can Badal, a l’alçada del passeig del Bosc. Aquesta segona part de l’itinerari ens permet gaudir d’uns dels alzinars més importants de Valldoreix, així com la zona de vegetació de ribera més desenvolupada i més ben conservada de la vila.

itinerari-natural-2-riera-can-badal-[:es]El objetivo del PROYECTO ITINERARIOS es diseñar un itinerario natural que transcurre paralelo a los arroyos de Can Llobet y de Can Badal, con el fin de fomentar el conocimiento del medio natural de la villa, así como la movilidad a pie y en bicicleta . Este proyecto se desarrolla desde el área de Medio Ambiente de la EMD en colaboración con el Consejo Sectorial de Medio Ambiente.

Primer tramo

Transcurre paralelo a la riera de Can Llobet y desde el Club Deportivo Valldoreix -donde termina el camino de Can Pagan- hasta la calle Manantial (zona escolar y deportiva de Valldoreix). Este primer tramo nos permite disfrutar de la zona de transición entre la trama urbana y el Parque Natural de Collserola, donde se encuentra gran parte de la zona agrícola de Valldoreix.

itinerari-natural-1-riera-can-llobet-

Segundo tramo

Transita paralelo al torrente de Can Badal. Se inicia en la calle Manantial y finaliza en el cruce entre la Riera de Can Nonell y la de Can Badal, a la altura del paseo del Bosque. Esta segunda parte del itinerario nos permite disfrutar de unos de los encinares más importantes de Valldoreix, así como la zona de vegetación de ribera más desarrollada y mejor conservada de la villa.

itinerari-natural-2-riera-can-badal-[:en]The project objective is to design a nature trail itineraries that runs parallel streams Can Llobet and can Badal, in order to promote awareness of the natural environment of the town, as well as walking and cycling mobility . This project is developed in the area of ​​Environment in collaboration with EMD Environment Sector Board.

First tranche

It runs parallel to the stream of Can Llobet and the Club Deportivo Valldoreix where the road ends can Pagan- until Spring Street (school zone and sports Valldoreix). This first section allows you to enjoy the transition zone between the urban and the Collserola Natural Park, where there is much of the agricultural area of ​​Valldoreix.

itinerari-natural-1-riera-can-llobet-

 

Second tranche

He moves parallel to the stream can Badal. Spring Street begins and ends at the junction between Riera Can Nonell and can Badal, the ride height of the forest. This second part of the route we can enjoy some of the most important Valldoreix oak and riparian vegetation zone most developed and best preserved of the town.

 

itinerari-natural-2-riera-can-badal-[:]

0 1161

 

ESTRATÈGIA PER A LA PREVENCIÓ I EL CONTROL DEL MOSQUIT TIGRE A CATALUNYA
Durant l’estiu del 2004 es va detectar per primera vegada a Catalunya la presència del
mosquit tigre (Aedes albopictus). Des d’aquell moment s’ha anat estenent i desenvolupant
per diferents territoris del nostre país, principalment en àrees urbanes, on troba el seu
hàbitat preferit, tant en espais públics com privats.
La seva detecció va promoure diverses accions des dels organismes implicats dels territoris
afectats: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i la Generalitat de Catalunya. També
va donar lloc a la creació d’un grup de treball amb la participació d’aquestes institucions,
coordinat pels departaments competents en matèria de medi ambient i de salut de la
Generalitat de Catalunya, a fi d’establir criteris comuns sobre les accions que calia dur a
terme. Fruits d’aquest grup de treball van ser, entre d’altres, l’elaboració del document
Campanya de control del mosquit tigre a Catalunya, de juny del 2005; l’Ordenança municipal
tipus per a la prevenció i control dels mosquits, i particularment del mosquit tigre; l’estudi
sobre la seva dispersió, i l’elaboració de fullets informatius per prevenir i controlar el mosquit.
Des que va aparèixer a Catalunya, diferents agents hem anat desenvolupant accions per a la
prevenció i el control del mosquit tigre. No obstant això, l’abast de la dispersió del mosquit
ha anat creixent al llarg d’aquests anys i han augmentat, d’una banda, el nombre de
persones exposades a les molèsties que produeixen les seves picades i, de l’altra, els
organismes i les institucions implicats. Així mateix, cal tenir present la capacitat del mosquit
d’actuar com a vector d’alguns tipus de malalties, com ara les produïdes pels virus
Chikungunya i dengue, tot i que aquesta probabilitat és actualment baixa al nostre país. A la
vegada, cada cop es tenen més coneixements i experiència entorn d’aquesta problemàtica.
En conseqüència, es fa necessari replantejar i actualitzar les estratègies desenvolupades fins
al moment, respecte als diferents àmbits d’actuació en què es basa la prevenció i el control
del mosquit tigre. Per això, es va crear el juny del 2010 la Comissió Interinstitucional per a la
Prevenció i Control del Mosquit Tigre a Catalunya, amb l’encàrrec d’elaborar aquest
document. L’objectiu és minimitzar la densitat i la dispersió del mosquit tigre, les molèsties
produïdes a la població per les seves picades, i prevenir el risc que actuï com a vector de
malalties.
L’Estratègia estableix un protocol harmonitzat de mesures de prevenció i control del mosquit
tigre a Catalunya, que incorpora els nous coneixements i l’experiència en el tema i l’adapta a
la situació actual de la problemàtica. En aquest sentit proporciona una eina bàsica d’actuació
a totes les institucions que hi estan implicades.

 

0 1349

PROTOCOL A SEGUIR PELS TITULARS DE PALMERES AFECTADES PER LA PLAGA DEL MORRUT
L’objectiu d’aquest protocol és informar i instar als titulars de palmeres ubicades a la Zona
Demarcada de Catalunya, sobre les mesures d’eradicació, així com de prevenció i lluita que
han de dur a terme per controlar i evitar la propagació d’aquesta plaga.
En el moment que es detecti la primera o primeres palmeres afectades (nou brot), s’ha de
comunicar al Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural (DAAM), i procedir d’immediat a aplicar mesures d’eradicació així
com de prevenció i lluita sobre aquestes i sobre les del seu entorn més proper.
Les mesures d’eradicació consistiran en actuacions sobre les palmeres afectades, per tal
d’eliminar la plaga, com tractaments amb productes fitosanitaris, sanejament i destrucció de
les parts afectades o la tala de palmeres atacades i destrucció de les parts afectades.
Per realitzar aquestes actuacions, es procedirà segons les indicacions següents:
1. Localització i prospecció d’exemplars de palmeres.
2. Utilització de paranys carregats amb atraients de la plaga (no és preceptiu).
3. Mesures culturals.
4. Tractaments insecticides preventius.
5. Sanejament i recuperació de palmeres afectades
6. Tala i destrucció de la part afectada de palmeres atacades pel morrut: directrius tècniques
1.- Localització i prospecció d’exemplars de palmeres.
Els responsables que estiguin a càrrec de la gestió d’una o diverses palmeres, cal que
segueixen el següent procediment:
1.1 Elaborar un inventari de les palmeres, que inclogui les dades següents:
– Espècie de palmera
– Titularitat: privada o pública.
– Ubicació: localització i si s’escau numeració.
– Presència o no de símptomes sospitosos de la plaga.
1.2 Prospectar com mínim un cop al mes tots els exemplars de palmeres inventariades.
1.3 Inspeccionar a fons els exemplars sospitosos per confirmar o no la presència de la plaga.
2.- Utilització de paranys amb atraients de la plaga a base de feromones i kairomones.
(no és preceptiu i només en zones afectades i mai a la perifèria d’aquestes)
2.1 Per al seguiment del vol i nivells poblacionals de la plaga. Instal·lació, com a mínim, dos
bateries de paranys per zona (mínim un parany per bateria).
2.2 En els llocs on es consideri que la plaga està establerta i amb la finalitat d’efectuar
captura massiva d’adults, es pot procedir a la instal·lació de xarxes de paranys amb
separacions d’uns 50 m entre ells.
3.- Mesures culturals
3.1 La poda de fulles verdes i les neteges o altres activitats que puguin causar ferides a la
part viva de les palmeres solament es farà entre els mesos de desembre i febrer,
especialment amb les del gènere Phoenix.
3.2 Desprès de fer la poda i altres activitats en palmeres, es recomana la protecció de ferides
o realitzar tractaments amb productes fitosanitaris.
4.- Tractaments fitosanitaris
Els tractaments, han de ser efectuats per empreses o entitats inscrites al Registre Oficial
d’Establiments i Serveis Plaguicides (ROESP) que gestiona el Servei de Sanitat Vegetal i
amb personal degudament qualificat (veure “Relació d’empreses que realitzen tractaments a
tercers amb productes fitosanitaris”, en l’apartat “Protocols de prevenció i lluita”, de la web del
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural “La plaga del
morrut de les palmeres”).
4.1 Objectiu: En palmeres sanes, impedir l’atac del morrut. En palmeres lleument o
mitjanament afectades, control de la plaga. En palmeres greument afectades o mortes,
eradicar la plaga.
4.2 Periodicitat: En funció del tipus d’insecticida utilitzat i de les recomanacions d’ús que
figurin a l’etiqueta. Entre l’inici de primavera i final de tardor.
4.3 Productes a utilitzar: les substàncies actives i formulats, així com els organismes de
control biològic (OCB) hauran d’estar específicament autoritzats en el “Registro Oficial de
Productos y Material Fitosanitario” del “Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino”
per al control d’aquesta plaga en palmàcies.
És aconsellable, sempre que sigui factible, alternar els productes autoritzats disponibles
segons diferents modus d’acció.
4.4 Polvorització gruixuda a la copa: cal mullar molt be la base de les fulles, principalment les
de l’ull i de tota la valona, fent que el brou es dipositi força a les axil·les de les fulles, ja que és
el lloc on generalment, es dipositen les postes inicials i es formen les primeres galeries.
Productes a utilitzar:
Productes fitosanitaris. Substàncies actives i formulats:
– Clorpirifos 48% EC
– Imidacloprid 20% SL
Organismes de control biològic:
– Nematodes entomopatògens
4.5 Endoteràpia (injecció d’insecticides al tronc): les aplicacions seran realitzades per
empreses especialitzades i compliran estrictament el que indica el full de registre dels
productes a utilitzar.
Substàncies actives i formulats:
– Abamectina 1’8% EC
– Imidacloprid 20% SL
– Tiametoxam 25% WG
5.- Sanejament i recuperació de palmeres afectades
Els propietaris de palmeres afectades que vulguin aplicar treballs de sanejament i
recuperació, han de notificar amb antelació al Servei de Sanitat Vegetal, la data de l’actuació.
Les actuacions consistiran en treballs de tala i destrucció de la part afectada. El material
resultant de tallar i destruir la part afectada de les palmeres es destruirà mitjançant trituració o
altre mètode, i es gestionarà de manera que no suposi cap risc de propagació de la plaga. Es
tindrà especial cura en el transport del material vegetal afectat, el qual haurà de ser
prèviament tractat amb productes fitosanitaris o transportat mitjançant protecció física. Queda
prohibit l’abandonament d’aquest material així com el seu abocament en punts no autoritzats.
Exemple de procediment:
5.1 En primer lloc cal avaluar el grau d’atac i les possibilitats de que valgui la pena aplicar
treballs de sanejament. En graus alts d’atac i degradació de l’ull de la palmera, no es
considera factible realitzar aquest tipus d’actuació.
5.2 Col·locar una borrassa, plàstic, lona o recipient al lloc on s’han de dipositar i recollir les
parts de la palmera afectades. Si el lloc es pot escombrar amb facilitat, es podrà prescindir de
la borrassa.
5.3 Eliminar les fulles de la valona que es consideri necessari (normalment totes les que
tinguin plaga) així com netejar i sanejar totes les parts de la palmera afectades per la plaga.
5.4 Destruir, mitjançant la trituració in situ, les parts afectades de la palmera. També es
poden carregar sense triturar les parts afectades, amb un vehicle convenientment condicionat
per tal de que no s’escapin els insectes i amb la finalitat d’efectuar una gestió el més acurada
possible, dipositar-les en els punts de recollida controlats (veure “Relació d’empreses de
recollida i gestió de restes de palmeres afectades pel morrut”, en l’apartat “Protocols de
prevenció i lluita”, de la web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i
Medi Natural “La plaga del morrut de les palmeres”).
5.5 Efectuar tractaments a les palmeres sanejades per evitar la reinfestació.
6.- Tala i destrucció de la part afectada de palmeres atacades pel morrut, sense
possibilitats de recuperació: Directrius tècniques
És obligatori tallar i destruir la part afectada de les palmeres atacades per la plaga del morrut
que no tinguin possibilitats de recuperació, seguint les directrius tècniques que indiqui el
Servei de Sanitat Vegetal.
El material resultant de tallar i destruir la part afectada de les palmeres es destruirà mitjançant
trituració o altre mètode, i es gestionarà de manera que no suposi cap risc de propagació de
la plaga. Es tindrà especial cura en el transport del material vegetal afectat, el qual haurà de
ser prèviament tractat amb productes fitosanitaris o transportat mitjançant protecció física.
Queda prohibit l’abandonament d’aquest material així com el seu abocament en punts no
autoritzats.
Exemple de procediment:
6.1 Col·locar una borrassa, plàstic o lona al lloc on s’han de dipositar les parts de la palmera
afectades. Si el lloc es pot escombrar amb facilitat, es podrà prescindir de la borrassa.
6.2 Tallar totes les fulles de la valona de la palmera (no sempre serà necessari).
6.3 En èpoques de facilitat de vol, un cop tallades les fulles, embolcallar la valona amb un
plàstic de gruix adequat (200-800 galgues).
6.4 Sempre que sigui viable, talar la valona, enganxant-la amb una grua i baixar-la a poc a
poc sense donar cops (així es minimitza la sortida d’adults). Si no s’utilitza grua cal procedir a
tallar poc a poc fins no deixar restes afectats. En arribar a la part sana del tronc, la gestió
d’aquesta part serà com la de la resta de qualsevol material vegetal.
6.5 Destruir, mitjançant la trituració in situ, les parts afectades de la palmera. També es
poden carregar sense triturar les parts afectades, amb un vehicle convenientment condicionat
per tal de que no s’escapin els insectes i amb la finalitat d’efectuar una gestió el més acurada
possible, dipositar-les en els punts de recollida controlats (veure “Relació d’empreses de
recollida i gestió de restes de palmeres afectades pel morrut”, en l’apartat “Protocols de
prevenció i lluita”, de la web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i
Medi Natural “La plaga del morrut de les palmeres”).
Les palmeres de poca alçària, les quals l’atac arriba fins al terra i fins i tot per sota del coll del
tronc de la palmera, caldrà destruir-les fins arribar sota terra i recollir al màxim tota la part
afectada. Posteriorment, enterrar el clot i aplanar.
Les empreses o entitats que efectuïn mesures d’eradicació en palmeres atacades pel
morrut, han de reunir els requisits següents:
– El personal ha d’acreditar la capacitació necessària per a la utilització i manipulació
dels equips.
– Han de complir amb la normativa vigent sobre prevenció de riscos laborals.
Barcelona, 30 d’abril de 2011
Generalitat de Catalunya
Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural
Direcció General d’Agricultura,
i Ramaderia
Servei de Sanitat Vegetal
PUNTS DE RECOLLIDA I GESTIÓ DE RESTES DE PALMERES AFECTADES PER MORRUT (VALLÈS OCC.)
PARATGE SERRA BARONA
CAN BARÓ, S/N
(08181) SENTMENAT
PUNT VERD SERVEIS, SAT
93 715 02 37
COMPOSTATGE
PARATGE MAS MITJÀ
POLÍGON, 5. PRCEL·LA,
86a
08181 SENTMENAT
ECOTRANS VALLÈS 661 653 940
RECICLATGE VEGETAL

0 1233

Aquest llibre s’edita l’any 2006 fruït del treball de Fèlix Mestres, Josep Ma. Pujols, Francesc Sanjust i Miquel Batet, un grup de veïns de la vila, que de forma voluntaria, i en col·laboració amb Josep Castellví, Jordi Roca i Joan Valls del Club Muntanyenc de Sant Cugat, van elaborar un recull en fitxes didàctiques dels exemplars arboris més valuosos per la seva edat, raresa, bellesa i història.

Cada fitxa inclou el nom comú, la familia, el gènere, l’espècie, l’alçada i perímetre del tronc, la forma, l’edat, l’estat de conservació i la localització.

La guia recull tant arbres ubicats en terrenys privats, dels quals es van encarregar Mestres, Pujols, Sanjust i Batet, com exemplars situats en espais públics, que van ser recopilats per Castellví, Roca i Valls.Este libro se edita en 2006 fruto del trabajo de Félix Mestres, Josep Ma. Colinas, Francisco Sanjust y Miquel Batet, un grupo de vecinos de la villa, que de forma voluntaria, y en colaboración con José Castellví, Jordi Roca y Joan Valls del Club Montañero de Sant Cugat, elaboraron una recopilación en fichas didácticas de los ejemplares arbóreos más valiosos por su edad, rareza, belleza e historia.

Cada ficha incluye el nombre común, la familia, el género, la especie, la altura y perímetro del tronco, la forma, la edad, el estado de conservación y la localización.

La guía recoge tanto árboles ubicados en terrenos privados, los cuales se encargaron Maestros, Colinas, Sanjust y Batet, como ejemplares situados en espacios públicos, que fueron recopilados por Castellví, Roca y Valls.This book was published in 2006, the result of the work of Felix Teachers, Josep Ma. Pujols and Miguel Francisco Sanjust Batet, a group of residents of the town, which is voluntary, and in collaboration with Josep Castellvi, Jordi Roca and Joan Valleys Mountain Club Sant Cugat, elaborated in a collection of educational records Items most valuable tree for its age, rarity, beauty and history.

Each tab includes the common name, family, genus, species, height and circumference of the trunk, shape, age, condition and location.

The guide includes both trees located on private land, which were responsible Teachers, Pujols and Sanjust Batet as copies located in public spaces, which were compiled by Castellvi, Rock and valleys.

0 1211

L’any 1992 es va celebrar la Cimera de la Terra a la ciutat de Rio de Janeiro, en la que per primera vegada va sorgir l’Agenda 21, definida com una estratègia que els països han d’empendre en l’àmbit mundial cap al Desenvolupament Sostenible.

L’any 1994, a Alborg (Dinamarca) es va celebrar la primera Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles, on es va redactar la Carta d’Alborg, que instava els municipis a iniciar, seguint la filosofia de l’Agenda 21 de la Cimera de la Terra, el procés de les Agendes 21 Locals per al desenvolupament sostenible d’aquests municipis.

A Valldoreix, l’any 2009 es va elaborar l’Agenda 21 Local amb la finalitat de diagnosticar els punts febles pel que fa a la sostenibilitat local i plantejar mesures de correcció.

En una primera fase, es va elaborar l’Auditoria Ambiental, en la que es defineix el medi físic, l’entorn socioeconòmic i es diagnostiquen els punts febles pel que fa als vectors ambientals (energia, aigua, residus, aire i soroll), posant especial èmfasi en la diagnosi de l’estat de les rieres de Valldoreix i la mobilitat.

En una segona fase, es va elaborar el Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat, en el qual es defineixen 4 línies estratègiques d’actuació, dividides en 11 programes d’actuació, que incorporen un total de 45 actuacions plantejades per a la correcció de les deficiències detectades durant la primera fase d’elaboració de l’Auditoria Ambiental.

En una tercera fase, durant l’any 2010, es va celebrar el Pla de Participació Ciutadana, per tal que els valldoreixencs i valldoreixenques poguéssin participar de forma activa en l’elaboració final dels documents de l’Agenda 21 Local. El Pla de de Participació Ciutadana va constar de 4 sessions en les quals els veïns i veïnes van poder valorar els documents proposats i plantejar canvis, que van ser incoporats en els documents finals.

Documents resultants del procés de l’Agenda 21 Local de Valldoreix :

– Audioria Ambiental

– Annex 1 (Rieres de Valldoreix)

– Annex 2 (Mobilitat a Valldoreix)

– Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat i Pla de Seguiment

– Pla de Participació Ciutadana

 

0 994

Valldoreix es trova situat a l’extrem nord del Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquesta proximitat a un espai natural protegit genera un equilibri entre l’ús residencial i els béns naturals, que cal preservar.

L’objecte d’aquesta ordenança és establir normes de regulació i gestió de l’arbrat de Valldoreix per tal de garantir la seva continuïtat.

Veure Ordenança de protecció de l’arbrat de Valldoreix.

 

 

0 2208

Des de l’any 1717 la gent d’El Papiol i de Canals pujava, el segon diumenge de setembre, a l’ermita de la Salut. Demanaven a la Mare de Déu de la Salut, protecció i remei a totes les malalties i dolors, i les dones embarassades una bona gestació i un bon part. L’ermità venia unes cintes de seda de colors de la mateixa mida que la imatge de la Mare de Déu, que es lligaven a la cintura de les embarassades.

La tradició de pujar a l’ermita el segon diumenge de setembre durà fins l’any 1935. Tot i que les famílies de Can Monmany i Can Domènech han continuat pujant amb la gent d’El Papiol.

Durant la Guerra Civil, l’ermita es convertí en un corral. Els senyors Campi, Miralles i Mercader, prometeren l’any 1938 que si sortien amb vida de la guerra promourien pujar-hi cada any a fer una visita. D’aquesta promesa sorgí l’aplec de la Salut i la seva celebració es va instaurar el dia de la festivitat de la Mare de Déu del Pilar (12 d’octubre).

Els veïns de La Rierada (Molins de Rei) pugen, des de l’any 1988, el darrer diumenge de juliol com a inici dels actes de la seva festa major.

Durant molts anys l’APVV va ser l’encarregada de mantenir viu l’aplec, però des de fa ja alguns anys l’aplec és organitzat per l’EMD. Els darrers anys l’aplec s’ha caracteritzat  per una gran  vitalitat i participació, tant per part de les entitats valldoreixenques com per colles de carrers i barris que participen al tradicional concurs de paelles. A l’aplec s’uneixen la tradició de les sardanes, les bitlles, la missa o la visita històrica   amb actes per a tota la família com els jocs infantils o les paelles. L’aplec és una festa popular que ens fa  conviure amb altres veïns, que ens recorda que som una vila amb tradicions i amb la voluntat de sentir-nos part d’una comunitat.

 

0 2644

La festa se celebra des de l’edat mitjana per la festivitat de Sant Cebrià, el 16 de setembre. La primera Festa Major de la que coneixem el programa de l’any 1912. Al matí va tenir lloc la Missa major musicada per  l’Orfeó  de Rubí i amb el sermó dedicat a la figura de Sant Cebrià realitzat per mossèn  Gil Parès i Vilasau, capellà tinent de la Cripta de la Sagrada Família de Barcelona. Seguidament va tenir lloc la tradicional processó, i al finalitzar les cerimònies religioses, un ball de rams a l’era de Can Cadena. Dinar popular i per la tarda un altre cop ball. La comissió organitzadora la formaven Francesc Busquets i Rodolf Llacuna.

Al llarg del s.XX la festa major ha anat canviant el seu format i les dates de celebració.

Fins el anys 50 la festa era sols el dia de Sant Cebrià, a partir d’aquests anys se celebrà la Mare de Déu de l’Assumpció, el 15 d’agost. La importància dels estiuejants va fer que fins l’any 1978 la festa gran fos la de l’Assumpció, i el 16 de setembre se celebrava la festa dels residents.

A partir de 1979, amb la democràcia i sota l’alcaldia de Josep Lluís Martínez, la festa major s’unificà en una sola, la del patró, amb l’objectiu de relacionar a tots, residents i estiuejants, i amb la voluntat de fer poble. Les primeres festes van ser organitzades per una Comissió de Festa Major, depenent del Consell Cultura.

Els grups i orquestres que han amenitzat els balls han estat variats i de diferent qualitat: Marabú, Huapachá Combo, La Vella Dixeland Band, Orquestra Plateria, La Salseta del Poble Sec, Orquestra Tràfic, Los Mustangs, i diversos grups de jazz.

El teatre ha estat sempre present ja sigui amb teatre afeccionat  dels grups del mestre Perbellini o del Manel Aran als anys 50, L’Espiral o professional amb gent com Pepe Rubianes o Vol Ras.

Els esports  han jugat un paper important, amb competicions organitzades per diverses entitats: hockey patins a la pista de la família Priante, cross popular, futbol sala, voleibol, cursa ciclista, handbol, bàsket, simultànies d’escacs, l’open de tennis de taula des de 1981, el trial indoor els anys 1983 i 1984, etc…

Les activitats infantils estaven marcades pels pallassos i la  xocolatada. Com a actes populars durant els vuitanta s’incorporaren  la Sardinada i el concurs de paelles.

Entre els actes culturals l’any 1980 s’incorporà la primera edició del Premi Literari Valldoreix,  l’any 1983 s’inicià la Mostra d’Art de l’APVV i el Concurs de Pintura Ràpida. Des del 1984 i fins el 1993 es va fer la Fira de Brocanters.

Un dels clàssics era el castell de focs d’artifici, però els incendis de l’estiu 1994 van fer que desapareguessin des de la festa d’aquell any. Els actes de Festa Major tenen el seu cicle de vida i algunes es converteixen en tradició, d’altres desapareixen i ens queden en el record.